En aquesta pel·lícula observem que la família com a sistema no té un enfocament de la situació des de la preocupació pel benestar de totes les parts sinó que se centren ràpidament en les necessitats del pare i la mare
Veiem com una vegada que comuniquen als fillxs el desnonament, aquestxs queden impactadxs generant un impuls per resoldre el problema de manera immediata. No obstant això, com veiem en aquesta pel·lícula, les solucions ràpides i poc planificades no són sostenibles en el temps.
Al llarg de la pel·lícula veiem com aquests arranjaments familiars des de la immediatesa van sobrecarregant a la part cuidadora, incrementant emocions de malestar, culpes i disgustos intrafamiliars. La tensió quotidiana per tenir a el pare o la mare en les cases particulars va en augment, mostrant al poc temps la predisposició per desfer-se d’ellxs.
Com a professionals en l’àmbit de les persones grans ens adonem que les diferents situacions reflectides en aquesta pel·lícula es repeteixen molt sovint en moltes famílies del nostre entorn i que a més no hi ha professions específiques que acompanyin a les famílies en el plantejament de noves formes de organització i construcció de el dia a dia en les cures d’un familiar amb dependència.
És llavors, quan analitzem aquestes realitats a partir d’una atenció centrada en la família com a sistema que ens ajuda a desenvolupar una nova professió, la d’Assessora Familiar en Cures de Llarga Durada.